Terrassa

Las primeras noticias de la actual Tarrasa provienen de la época de los romanos, que fundaron la ciudad de Égara sobre un antiguo poblado ibérico del cual se han encontrado algunos restos, como monedas. También se han encontrado restos paleolíticos en torno al torrente de Vallparadís, cerca de donde actualmente está el Conjunto monumental de las iglesias de San Pedro de Tarrasa, así como una necrópolis de la Cultura de los Campos de Urnas en Can Misert. En el término municipal se encuentra también el Castillo Cartuja de Vallparadís, una construcción del siglo XII.

Durante el siglo XIX Tarrasa fue una de las ciudades españolas donde la revolución industrial tuvo una mayor incidencia, con un gran número de fábricas e industrias dedicadas al textil. Hoy en día todavía perviven muchos edificios modernistas de aquella época, como el Vapor Aymerich, Amat i Jover (1907), actual Museo de la Ciencia y de la Técnica de Cataluña, la Masía Freixa (1907), la Casa Alegre de Sagrera (1911), el edificio del Ayuntamiento (1902), el Gran Casino (1920), el Teatro Principal (1920) y el Parc de Desinfecció (1920), por citar sólo los más destacados.

El 1 de julio de 1904 el municipio de Tarrasa se anexionó parte del término del pueblo de San Pedro de Tarrasa (la antigua Ègara, que tenía 4.404 habitantes en el año 1900). Sabadell, por su parte, se anexionó otra parte (la Creu Alta, Ca n'Oriac...) y Rubí otra (Castellnou).

 la antigua Égara romana y Egosa íbera, es un municipio español situado a unos veinte kilómetros de la ciudad de Barcelona, en la comarca del Vallés Occidental (provincia de Barcelona, Cataluña. Con una población de 212.724 habitantes (2010), es la cuarta ciudad de Cataluña en población y la vigesimoquinta de España.

Es ciudad vecina de Sabadell, con quien mantiene una histórica rivalidad.

Administrativamente se encuentra dentro de la Comarca del Vallés Occidental, de la que comparte capital con la ciudad de Sabadell.

 Què cal veure? Terrassa compta amb un ric patrimoni cultural i artístic. El conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere -al costat del parc de Vallparadís, on s'han fet importants troballes paleontològiques-, la Torre del Palau i el Castell Cartoixa de Vallparadís configuren el seu patrimoni medieval. Un salt en el temps ens porta a l'època del modernisme i la industrialització, on el sector tèxtil, especialitzat en la indústria de la llana, va impulsar la creació del que és avui un patrimoni únic en el seu gènere a Catalunya. Les antigues fàbriques i vapors, els habitatges, els magatzems, les xemeneies..., permeten conèixer de prop l'arquitectura, les arts, l'estil de vida del segle XIX i començament del segle XX: el Vapor Aymerich, Amat i Jover, que data de l'any 1907 (actual mNACTEC), la Masia Freixa (1905-1910), la Casa Alegre de Sagrera (1911)...

A mitjan segle XIX, Terrassa va ser una de les ciutats catalanes i espanyoles capdavanteres en la revolució industrial. El sector tèxtil, especialitzat en la indústria de la llana, va ser durant més d'un segle el motor econòmic de Terrassa. La burgesia industrial va impulsar moviments culturals com el modernisme i el noucentisme.

El llenguatge modernista tingué gran acceptació a la nostra ciutat i es mantingué vigent anys després dels seus límits cronològics tradicionals. Aquest afermament de l'estil modernista a Terrassa aplicat al patrimoni industrial està lligat al treball personal de l'arquitecte més prolífic durant aquest període a la nostra ciutat: Lluís Muncunill.

En arquitectura destaquen la Masia Freixa, el Vapor Aymerich, Amat i Jover i el magatzem Farnés (Lluís Muncunill) ; el Parc de Desinfecció, la Casa Josep Coll i Bacardí (Casa Baumann) i l'ermita del Sagrat Cor de Jesús (Josep M. Coll i Bacardí); la reforma de la Casa Alegre de Sagrera (Melcior Vinyals), l'antiga Confiteria Vídua Carné (Joaquim Vancells)...

El Centre de Documentació i Museu Tèxtil ofereix un programa continu d'exposicions temporals sobre temàtica modernista (Espai Modernisme).

Terrassa acull des del 2003 la Fira Modernista, que s'ha convertit en pocs anys en un dels més destacats esdeveniments turístics de Catalunya atraient cada any, al mes de maig, més de cent mil visitants durant un cap de setmana ple d'activitats culturals i lúdiques. L'any 2006, la Generalitat va atorgar a la Fira Modernista la qualificació de Festa local d'interès turístic de Catalunya.

servido por Pierre 1 comentario compártelo