Llucmajor (Isla de Mallorca) un poble amb més de 700 anys d'història.

Lluchmayor o Llucmajor (en mallorquín y oficialmente Llucmajor) es el municipio más extenso de Mallorca en la comunidad autónoma de Islas Baleares, España. Perteneciente a la comarca del Migjorn. Cuenta con centros turísticos de primer orden tales como Cala Pi, Cala Blava y El Arenal.

En esta localidad tuvo lugar la batalla del mismo nombre entre las tropas de Jaime III de Mallorca y Pedro IV de Aragón en 1349. Tras esta batalla el Reino de Mallorca volvió a pertenecer al rey de Aragón.

País	España
• Com. autónoma	Islas Baleares
• Provincia	Islas Baleares
• Comarca	Migjorn
• Partido judicial	Palma de Mallorca
Ubicación
• Altitud	151 msnm
Superficie	327,33 km²
Población	36.078 hab. (2009)
• Densidad	110,22 hab./km²
Gentilicio	lluchmayorense llummayorense llummayorero, rera^[1]
Código postal	`07620`
Alcalde (2008)	Joan Jaume (PP)

Durant els segles XIV a XVIII la costa sud de Mallorca va estar sotmesa a la contínua amenaça d'expedicions corsàries bàrbares. Camallí, Cartogol i Barba-roja no permeten el descans dels defensors de les costes mallorquines. Les torres de s'Estelella, es cap Blanc, es cap Enderrocat i Cala Pi són testimonis d'aquelles lluites. El convent de Sant Bonaventura, obra del segle XVII, va ser el penúltim fundat pels franciscans a l'illa. L'església parroquial de Sant Miquel, obra de l'arquitecte Isidoro Velázquez, es va començar a construir el 1781, i va ser objecte de nombroses modificacions al llarg del temps. Allí descansaren les restes mortals de Jaume III. Alguns fets històrics del XIX són dignes de ser esmentats: l'alçament dels anticonstitucionalistes a Campos el 1822; la mort de Jeroni Boscana, franciscà i destacat autor indigenista que inaugurà els registres parroquials de Los Ángeles (Califòrnia); l'exclaustració dels franciscans el 1835, i la fundació de la banda de música el 1842. El 1864 s'introdueix la llum de petroli, el 1873 es constitueix la primera biblioteca popular de l'escola primària pública per donació de llibres per part del govern de la Primera República, i el 1882 s'inaugura la nova casa consistorial.
Segle XX
El 1916 el rei Alfons XIII, tenint en compte el desenvolupament i el progrés econòmic del municipi, li concedeix el títol de ciutat. El 1918 es proclama filla il·lustre Maria Antònia Salvà de la Llapassa. El 1978 Joan Carles I és nomenat batlle honorari de Llucmajor. A mitjan segle XX, el fenomen turístic es deixa sentir amb força en el terme municipal. S'Arenal, l'antic Pouet, disposava el 1995 d'uns 10.000 llits, i s'ha convertit en un lloc de diversió i oci per a milions de visitants, fins a arribar a constituir la major població flotant del municipi. Amb ell han crescut a Llucmajor fins a 18 urbanitzacions: les Palmeres, es Puigderrós, Tolleric, Cala Pi, Cala Blava, Badia Gran, Badia Blava, Vallgornera... fins a arribar a s'Estanyol. A Llucmajor sempre hi ha hagut una puixant agricultura i una nombrosa cabanya ramadera, i ha estat un dels pols industrials més importants de Mallorca en la indústria del calçat, avui substituïda per l'hotelera, la d'embotits i licors, a més d'una destacada artesania de pedra,ferro i fusta.